JOSEP LLOVERAS I FELIU

     Pintor i escultor

 

         1922.- El 26 de març neix a Cassà de la Selva (Girona), on passarà la seva infantesa  i adolescència entre ovelles, cabres, vaques i muntanyes fent de pastor. Als catorze anys s’inicia el seu aprenentatge com a pintor. Serà allà, a la muntanya, on es va iniciar el seu aprenentatge, fent, en les seves pròpies paraules, “el que sabia fer, vigilar el bestiar, cantant a la  lluna i suar de sol a sol”, i pintant les roques, amb carbó, vaques i cabres, sotmeses al judici crític de pastors i camperols que li feien companyia. El seu primer contacte amb aquest món va ser una caricaturista que feia el seu negoci al mercat ramader de Girona. Ans després, a les acaballes de la Guerra Civil, quant els soldats franquistes entraven a Cassà, va pujar a un camió dels republicans que el va portar a Barcelona com el vent que escampa les llavors, con ha reafirmat el seu biògraf Josep Lluís Blázquez.

 

Josep Lloveras         1939. Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, arribà a Barcelona i comença a treballar “com pintor de parets”. També matricularà a l’Acadèmia Tàrrega i tot seguit a  l’Escola Superior de Belles Arts. Durant aquests anys d’aprenentatge omplia les seves primeres teles, bàsicament de tema religiós, i aviat va exposar als espais de moda: el Palau de la Virreina, la Galeria Argos...

 

    1943-1945.- Per aquelles dades, finalitza els cinc cursos en Belles Arts examinant-se per lliure. Durant aquest anys d’aprenentatge, finalitza els cinc cursos en Belles Arts examinant-se per lliure i omplint les seves primeres teles, bàsicament de tema religiós, i aviat va exposar als espais de moda. El Palau de la Virreina, la Galería Argos, on va inaugurar la primera  exposició en solitari a l’any 1945

 

        1945-1948.- En un compacte període de temps, recorre diferents països en un esdevenir aventurer. Viatge a Marroc, inaugurant exposicions a Tetuan i Casablanca. A Trípoli es hospitalitzat. Torna a Barcelona. Malalt de tuberculosis. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, mitjanament recuperar i va a París per estudiar a l’Escola del Louvre. 

 

Josep Lloveras                1948-1952.- A Paris va quedar amarat de Sastre i l’existencialisme i anava sobrevisquent com podia. I malgrat la misèria i l’hostilitat d’un món difícil, ben aviat la seva chambre es va convertir en l’epicentre d’un seguit de sortides a Anglaterra, Països Baixos, Escandinava i Itàlia.. Durant aquesta època realitzà una obra de contingut eròtic signada amb el nom de Sarevoll (el seu cognom Lloveras al revés). Durant aquest període viatge a Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Anglaterra i els Països Escandinaus. Realitza exposicions a París, Estocolm i Londres: Torna a París i viatge a l’Índia.

 

         1953-1958.- Creua l’Atlàntic cap a Mèxic però, accidentalment, desembarca a La Havana (Cuba). La seva vida i la seva obra prenen un nou gir al quedar-se a Cuba. Experimenta la seva maduresa creativa on va assolir un paper molt rellevant en la formació artística de les noves generacions de pintors. Te lloc una exposició de la seva obra en la Rampa, patrocinada per el Ministeri d’Educació. Representant al Departament de Cultura, al acte inaugural fou presentat per Rafael Marquina, prestigiós intel·lectual espanyol, que residí a La Havana, figura representativa dels vincles culturals entre Cuba i Espanya. Inicia una relació amb la poetessa cubana Josefina de Cepeda. Realitza exposicions en el Col·legi d’Arquitectes, el Luceum, el Círculo Artístico, el Museo de Bellas Artes i el Capitolio Nacional. A C.M.Q, va estar a càrrec d’un programa de Prismacolor, patrocinat per Eagle Pencil Company. Estableix una fructífera relació amb el Pare Teté amb el que va a arribar a compartir un espai televisiu en un programa dominical que es deia “Con los brazos abiertos”

 

          1959-1967.- En 1959 Fidel Castro accedeix al poder. Aquell mateix any coneix a Montserrat Prat, amb la que es va contraure matrimoni l’any següent. Viatja a Veneçuela y presenta una exposició a la Universitat de Caracas amb “los niños pintores”. El Col·legi de Periodistes de Caracas reclama l’exposició, agregant obres del propi artista. Es presenta una exposició de la seva obra a al Hotel Tamanaco. Reorganitza “Los Niños Pintores”, a Ciudad Libertad, actualment protegits per la Revolució.

 

        1967-1969.- Deixa Cuba i s’enva a Miami. Viu una breu temporada a Puerto Rico.

 

          1970-1980.- Torna a Barcelona amb la seva família, la seva dona i dos dels seus fills, als que posteriorment s’afegeix una nena nascuda a Catalunya. Una vegada establert a Barcelona, funda un estudi d’art a la ciutat, obrint posteriorment un altre a Cassà de la Selva (Girona). Continua la seva obra pictòrica en totes dues ciutats, pero particularment en aquesta última on estableix la seva residència. Durant aquest anys segueix amb la seva labor didàctica en els arts plàstiques, especialment amb els “seus nens pintors” i en la inauguració de nombroses exposicions de la seva obra. El 18 de febrer del 2006, l’Ajuntament y Poble de Cassà li rendeixen un merescut homenatge y s’anuncia la creació de la Fundació Josep Lloveras.

 

         1980.-Funda l’Estudi f¡Art Lloveras. Des d’aquest moment la seva producció està feta íntegrament a Cassà de la Selva, on a més cal destacar la seva tasca com a dinamitzador cultural, que ha tingut els seus fruits en iniciatives i esdeveniments socials de renom i tradició com el Concurs de Pintura Ràpida que es va iniciar el 1983 i que es va realitzar durant 20 anys, i el Concurs de Colors sobre l’Asfalt, el qual enguany per la Festa Major se celebra la seva 29é edició.

 

        2012.- Els darrers trenta anys alterna la seva estada entre casà i Barcelona, alhora que manté alguns compromisos amb l’estranger. Del vell existencialisme parisenc ben poca cosa li queda. La seva fascinació per Sastre es va transformar en odi, i ara ja és pura indiferència. Lloveras menja i dorm poquet, ben bé allò que el cos li demana. L’única cosa que vol és continuar donant vida al seu art. Fa monts anys que ja només pinta perquè li ve de gust. Perquè el cos li h demana. Les urgències han passat a millor vida. La Verge, el contacte amb María Gay, els querubins, el nu femení, els cavalls, omplen el seu univers actual perquè a ell li són grans. Hora és de fer una ullada al passat i, sense grans estridències, intentar entendre com ha estar possible tot plegat i com és que no va ser d’una altra manera.

 

 

La seva obra co-formada bàsicament per art sacre, figura i nusos femenins – està realitzada en oli, aquarel·les i amb llepissós de colors  i rotuladors el seus dibuixos.

 

 Ha utilitzat diverses firmes: Lloveras fins 1945, Lloveras de Reina entre el 1946 i 1962, Sarevoll entre 1949 i 1951 per rubricar els seus treballs eròtics. Lloveras R de 1963 a 1978 i a partir dels 80 novament Lloveras.

 

caraculo